miércoles, 29 de septiembre de 2010

Vallter -> Refugi de Costabona -> Pic de Costabona (2480m) -> Pic de Rocacolom(2510m) -> Pic de la Dona(2704m) -> Pic de Bastiments(2881m) -> Vallter

Amb aquest títol tan llarg es descriu força bé la ruta pirinenca que vam dur a terme el passat cap de setmana (25 i 26 de Septembre).
L'aventura comença el Dissabte de bon matí, agafem al cotxe a Barcelona i anem fins a Manlleu, a on ens espera en Dani, el qual ja ha fet la ruta algun cop, i ha de fer de guía. Tot seguit, ens dirigim cap a l'estació d'esquí de Vallter 2000, no triguem gaire més d'una hora.

L'inici del camí és ben a l'entrada del recinte de l'estació, així que es recomana deixar el cotxe en el primer pàrquing (el de més avall), així ho fem nosaltres, deixem el cotxe, ens equipem amb les motxilles i comencem a caminar.

La ruta es pot dividir en dues etapes, una per a cada dia.

Etapa 1 (Dissabte)

[+300m de desnivell - 90% de l'etapa de pujada - aprox. 5 hores]


Des del pàrquing s'ha de baixar un tros per a la carretera, fins a trobar a un costat de la carretera una zona a on hi ha una mena de petit recinte delimitat per valles típiques de granja i un senyal amb un mapa, en aquest punt es pot veure una marca de PR (el camí, a partir d'aquest punt, estarà marcat per aquestes indicacions) en un pal de fusta del cablejat elèctric.












A partir d'aquest moment el camí s'endinsa en el bosc, oferint un entorn agradable per a caminar i unes vistes força maques.

Al cap d'una estona arribem a una clariana, que, per cert, durant el següent dia no la perdrem de vista gairebé en cap moment, i ens servirà per adonar-nos que hem caminat molt, ja que la veurem molt llunyana.

En aquesta clariana s'ha d'anar amb compte ja que el camí no està gaire ben marcat, el camí segueix baixant per la clariana encara que sembli que no pugui ser per allà, un cop es torna a entrar al bosc ja es tornen a veure les marques.

















Més tard torna a haver-hi un punt complicat en el camí, de fet, en aquest punt ens perdem durant una estona. El cas es que hi ha un punt on el camí es bifurca, i ambdós camins estan marcats com a PR, però cada camí va per un costat de la muntanya diferent. Ens va passar una cosa extranya, perquè primerament ens vam ficar pel cami correcte, però no vam trobar cap marca i vem recular (a la foto es veu com reculem del camí que en realitat és el correcte), i vam seguir cap avall, al cap d'una estona, però, vam veure que no anavem pel costat de la muntanya correcte i vam decidir tornar enrere fins a tornar-nos a ficar pel camí que primerament havíem descartat, ara, però, buscant una mica ja vam trobar la marca.

Entre una cosa i l'altra ja se'ns va fer l'hora de dinar, així que vam parar just a l'entrada d'aquest camí.

El camí segueix pel bosc fins a desembocar en una pista forestal, de fet, va a parar al final d'aquesta pista, en la qual es camina durant una estona fins arribar a un coll (es pot contemplar durant gairebé tot el camí ja que en aquest punt el bosc dona lloc a un gran clariana, així que es distingueix des de la llunyania).
A partir d'aquí es nota un canvi de paissatge, el bosc dona lloc a un terreny més erm, bé en aquest punt encara hi ha molta herba, però més tard també desapareixerà.
Passem per davant d'un refugi no guardat, molt brut per dins, i sense més entreteniment encarem l'última pujada cap al refugi.














Aquí es poden triar dos vies, o bé pujar pel dret sense seguir cap camí, simplement tenir clar a on s'ha d'anar a parar, o bé seguir el camí que hi ha marcat que dóna bastant més volta però és menys inclinat. De tota manera el refugi està a prop així que és fàcil de trobar i més amb el mapa en mà.
Nosaltres decidim tirar pel dret i en mitja hora arribem a la destinació, per fi!!



La destinació, per cert, és el refugi no guardat de Costabona, està una mica deixat i burt, però per passar una nit ja està bé. Hi ha una estufa de llenya, però no funciona gaire bé, i la feina es nostra per aconseguir la combinació correcta de porta i/o finestra oberta que no faci molt fum.
En arribar, ens trobem que hi ha més gent, de fet, hi ha una parella que han dut al seu fill (bebé), els plors del qual se'ns fan una mica molests a l'hora de dormir.
Una dada imoportant es que per aconseguir aigua s'ha de caminar 5 minuts fins a una font que hi ha, l'aigua no arriba directament, per anar-hi s'ha d'agafar el camí que puja per darrera del refugi i al cap de poc te la trobes (aquest camí és el que s'agafa a l'inici de l'etapa 2).
Abans de sopar, fem una partida de Risk, tal i com teniem planejat des de feia temps, i després sopem una bona olla de pasta, carn i sardines!!




Etapa 2 (Diumenge)

[+500m de desnivell - 50% planer 25% baixada i 25% pujada - aprox. 7 hores]


Sortim del refugi a les 8h aproximadament, ens espera una bona caminada.
Avui anirme seguint marques de GR.



El camí, com ja he dit, comença per darrera del refugi i un cop a la font, s'ha de seguir pujant.
Arribem a un coll on hi ha uns pals llargs clavats al terra que marquen un meridià (no vam saber quin) i també hi ha una petita senyal de pedra que marca la frontera amb França.
Des d'aquí la ruta presenta dues opcions, fer el pic del Costabona o anar direcament al següent pic, però val la pena pujar-hi.
Nosaltres deicidm pujar al Costabona, degut a que un cop fet el pic haurem de seguir el camí per on estem ara, deixiem les motxilles allà, desprès les agafrem i seguirem cap al següent pic.
Per a pujar al pic es pot seguir la ruta que es vulgui, el terreny es molt erm així que se sap en tot moment a on s'està.
El cim ens presenta unes vistes esplendides d'un mar de núvols i, inclús, al fons es pot veure el mar, realment ha valgut la pena pujar.



La següent parada és el pic de Rocacolom, seguim les marques vermelles i blanques i després d'una pujada no gaire exigent arribem al pic sense dificultat.


Ara, durant una bona estona anem per terreny pla, seguint el camí marcat al terra, fins que en moment donat deixem el camí marcat de manera natural (ja que les marques del GR segueixen per una altra banda) i ens plantem a sota del
pic de la Dona.








A partir d'aquest moment comença la part més exigent de la ruta, tant l'ascensió al pic de la Dona com al pic de Bastiments són força dures degut, en part, al cansament acumulat.


Comencem l'ascensió i en aproximadament 1 hora fem el cim, ha sigut dur, però val la pena, les vistes que ens ofereix el pic són impresionants! Després d'una estona de descans, carenem un tros fins arribar a la pujada que ens portarà al punt més alt de la ruta, el pic de Bastiments.
En aquest punt ja estem bastant esgotats, però agafem aire i encarem la pujada.
En arribar a dalt l'alegria és màxima, hem complert l'objectiu!!

Descansem una estona contemplant les vistes des del cim i seguidament comencem a baixar.
El camí de baixada es senzill, entre el camí marcat de manera natural i les marques de GR es segueix fàcilment.

Al cap d'una estona de descens es troba el naixement del riu Ter, el qual no és gran cosa, però bé, és curiós. El camí es creua amb les pistes d'esquí i al final va a parar al refugi guardat d'Ulldeter.
A aquestes altures ja estem molt esgotats i tenim gana, així que ens prenem un menú en aquest mateix refugi i després baixem cap al cotxe.
Així acaba la nostra aventura!

Ha sigut una ruta maca, tot i que a vegades el camí es fa una mica pesat ja que és molt monòton i "avorrit", és molt erm i hi ha molta roca. Ha sigut una bonica experiencia que trigarem a oblidar!


















Dani, Hugo, Carles i Oriol.


Observacions, consells i recomanacions:

  • Degut a que aquesta ruta és poc transitada, el camí està poc marcat i sovint és confòs, s'ha d'estar atent continuament per detectar les freqüents desviacions del camí. És imprescindible dur un mapa de la zona (Costabona - Alta vall del Ter, ed. Alpina) i una brújula per orientar-se
  • És important tenir en compte sempre cap a on s'està anant, no limitarse a seguir el camí, i si es nota que el camí s'està desviant massa de la destinació comprovar amb el mapa a veure que passa. Per altra banda, sobretot durant la segona etapa que el camí és molt erm, sovint no hi ha un camí estrictament marcat, simplement s'ha d'arribar al punt de destí per la via que millor vagi.
  • Portar molta aigua ja que els únics punts on es pot agafar aigua, són al refugi i al acabar la ruta.

3 comentarios:

  1. Hola!
    Sobre lo que escribieron del refugio Costabona... probablemente sea una pregunta estúpida, pero, ¿tiene luz? Hay alguna forma de cobertura de móvil? Esto, ante la posibilidad de que se encuentre allí una persona sola por la noche. Gracias! Lilián

    ResponderEliminar